Les tasques professionals que pot desenvolupar un fisioterapeuta són bàsicament quatre: assistencial, docent, investigació i gestió.
La funció assistencial es desenvolupa a partir de la relació que el fisioterapeuta, com a professional sanitari, estableix amb els membres de la seva societat, tant els que gaudeixin de salut com el que pateixen malalties. La finalitat és prevenir, guarir i recuperar utilitzant els mitjans i tècniques pròpies de la fisioteràpia.
El fisioterapeuta, en el marc de les seves competències, té la capacitat d’establir una avaluació prèvia i personalitzada per a cada individu. A partir d’un procés de raonzament clínic en el qual es tenen en compte les dades recollides en l’avaluació, els seus coneixements i experiència i els interessos del propi pacient, s’estableix un diagnòstic de fisioteràpia. Aquest permet plantejar un objectius terapèutics i dissenyar, sempre que sigui possible amb al col·laboració del pacient, un pla de tractament basat en la utilització raonada dels diversos agents físics propis i exclusius de la fisioteràpia.
Atès que l’eina principal d’actuació en fisioteràpia és la mà del terapeuta, una gran majoria d’actuacions es fonamenten en un tractament manual dels diferents teixits que composen l’organisme.
Entres les tècniques més freqüents utilitzades en fisioteràpia neuromusculosquelètica es troben:
– Massatge o mobilització racional dels teixits tous. N’hi ha de molt diverses modalitats, amb diferents denominacions, en funció dels seu objectiu, de l’efecte terapèutic que se li suposa o del teixit sobre el que principalment actua. Així, es parla, entre molts altres, de massatge terapèutic, massatge esportiu, drenatge limfàtic manual terapèutic, massatge transvers profund, inducció i alliberació miofascial, tècnica neuromuscular, etc.
– Mobilització articular, tant de les articulacions de les extremitats com de la columna. Basada en diferents conceptes i metodologies de treball. La nostra manera de fer es basa en el que es coneix com a Terapia Manual Ortopèdica (TMO) o Fisioteràpia Neuromusculosquelètica, que inclou diverses escoles de reconeixement universal, com són el Concepte Maitland, el Concepte Mulligan, el Concepte McConnell i el Mètode McKenzie.
– Mobilització neurodinàmica, a partir de l’avaluació i el tractament de les estructures que formen en el sistema nerviós perifèric.
– Reeducació a partir d’un treball global sobre cadenes musculars.
– Estiraments analítics de la musculatura de l’aparell locomotor.
– Exercici Terapèutic i Reeducació del control motor.
– Educació per la salut (normes d’higiene i ergonomia) i programa d’exercicis personalitzat pel tractament i prevenció del mal d’esquena.
– Embenat terapèutic. Embenat funcional. Embenat neuromuscular (kinesio-tape). Embenat terapèutic i preventiu segons Mulligan i McConnell.
– Fibròlisi Diacutània, Ganxeig fascio-mio-neural, comunament conegut com a “Ganxos”.
– Utilització d’agents físics mitjançant aparells de tecnologia sanitària: electroteràpia, ultrasò, termoteràpia, crioteràpia, teràpia d’ones de xoc radials,
